"L'estaca"

"L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...".

-----------------------------------------------

"El viejo Siset me hablaba
al amanecer, en el portal,
mientras esperábamos la salida del sol
y veíamos pasar los carros.

Siset: ¿No ves la estaca
a la que estamos todos atados?
Si no conseguimos liberarnos de ella
nunca podremos andar.

Si tiramos fuerte, la haremos caer.
Ya no puede durar mucho tiempo.
Seguro que cae, cae, cae,
pues debe estar ya bien podrida.
Si yo tiro fuerte por aquí
y tú tiras fuerte por allí,
seguro que cae, cae, cae,
y podremos liberarnos.

¡Pero, ha pasado tanto tiempo así !
Las manos se me están desollando,
y en cuanto abandono un instante,
se hace más gruesa y más grande.

Ya sé que está podrida,
pero es que, Siset , pesa tanto,
que a veces me abandonan las fuerzas.
Repíteme tu canción.

Si tiramos fuerte...

El viejo Siset ya no dice nada;
se lo llevó un mal viento.
- él sabe hacia donde -,
mientras yo continúo bajo el portal.

Y cuando pasan los nuevos muchachos,
alzo la voz para cantar
el último canto que él me enseñó.

Si tiramos fuerte...".


Lluis Llach, año 1968. urtea.
Bertsoak abesturik, versos cantados:
https://www.youtube.com/watch?v=ODC-yLJtCpo

-------------------------------------------------------

1
Agure zahar batek zion
bere etxe ondoan
goizean goiz lantegira
irtetzen nintzanean.
Ez al dek, gazte, ikusten
gure etxola zein dan?
Desegiten ez badugu
bertan galduko gera.
Baina guztiok batera
saiatu hura botatzera
usteltzen hasia dago ta
laister eroriko da.
Hik bultza gogor hortikan
ta bultza nik hemendikan.
Ikusiko dek nola, nola
laister eroriko dan.

2
Baina denbora badoa
nekea zaigu hasi
eskuak zartatu zaizkit
eta indarrak utzi.
Usteltzen badago ere
karga badu oraindik
berriz arnasa hartzeko
esaigun elkarrekin.
Baina guztiok batera...

3
Agure zaharra falta da
gure etxe ondotik
haize txar batek hartu ta
eraman du hemendik.
Haur batzuk ikusten ditut
eta inguraturik
aitona zaharraren kanta
nahi diet erakutsi.
Baina guztiok batera...


Lluis Llach
(Xabier Letek euskaraturik)